Blog de César Salgado

Os papeis terman do que lles poñen, e internet nin che conto…

More than 100 nations sign cluster bomb ban treaty

Dicía eu a semana pasada:

Agora mesmo hai en Dublín unha conferencia internacional para asinar un tratado que poña fin á fabricación, ó almacenamento, ó comercio e sobre todo ó uso das bombas de fragmentación, chamadas en inglés cluster bombs e en español bombas de racimo.

O texto base, coñecido como declaración de Wellington, foi subscrito por 116 países, pero enfróntase a ausencias significativas como as de Brasil, China, Estados Unidos, India, Israel, Pakistán e Rusia, e a resistencias de países que, a pesar de subscibiren a declaración, piden que se exceptúen certas armas do tratado final ou que se establezan longos prazos de moratoria antes da súa entrada en vigor efectiva.

Resultou que as presións “diplomáticas” deixaron un tratado que non prohibirá tódalas bombas de fragmentación e, pior aínda, o escandaloso artigo 21 permitirá ós países asinantes participar en accións armadas nas que outros países non asinantes usen estas bombas.

BBC News publicaba onte, entre outras, esta información:

Cluster bomb ban treaty is signed

More than 100 nations, including the UK, have signed a treaty to ban current designs of cluster bombs.

Diplomats have agreed to back an international ban on the manufacture, use or stockpiling of the munitions, following 12 days of talks in Dublin.

Some 111 countries including the US, Russia and China have been urged to reconsider boycotting the treaty.

UK Prime Minister Gordon Brown has called the treaty a “big step forward to make the world a safer place”.

UN Secretary General Ban Ki-Moon welcomed the landmark charter and encouraged all nations to sign up.

In his closing address to the conference, Irish Foreign Affairs Minister Micheal Martin said: “Rarely have we seen such single-minded determination to conclude a convention with such high humanitarian goals in such a concentrated period of time.”

‘Work together’

Mr Martin said he ultimately wanted to see the treaty ratified by all member states of the United Nations.

“We must work together to explain and argue for its provisions with those who are not here,” he said.

Mr Ban said: “I place the full facilities of the UN at the disposal of member nations to help them secure a speedy ratification.”

The draft treaty will be signed by world leaders in Oslo on 3 December and then individually ratified by each nation.

Cluster bombs have been used in countries including Cambodia, Kosovo, Afghanistan and Lebanon.

They are made up of a big container that opens in mid-air, dropping hundreds of smaller individual sub-munitions, or “bomblets”, across a wide area.

Countries like the US, India, Pakistan and Israel claim such munitions are highly useful on the battlefield, but opponents say that where the bomblets fail to explode they leave a deadly legacy for civilians.

When details of the treaty were announced on Wednesday, the US said it would not alter its policy.

A statement from the Pentagon said: “While the United States shares the humanitarian concerns of those in Dublin, cluster munitions have demonstrated military utility, and their elimination from US stockpiles would put the lives of our soldiers and those of our coalition partners at risk.”

The stockpile of cluster munitions the US military keeps at bases in the UK is one issue which has to be addressed.

The British representative at the talks in Dublin, John Duncan, said the UK would work with Washington to find a solution to the issue.

During the conference, delegates heard from survivors of cluster bomb attacks.

International Committee of the Red Cross official Peter Henby said: “It is sad that it took so long to get here and much more time and energy to implement it. But we have taken a momentous step forward.”

Cluster Munitions Coalition spokesman Steve Goose said even nations who had not signed up would now be under pressure not to use the weapons.

He said: “We’re certain that nations thinking of using the munitions won’t want to face the international condemnation that will rain down upon them because the weapons have been stigmatised now.” […]

O diario madrileño El País publicaba onte, entre outras, estas informacións:

Más de cien países acuerdan formalmente prohibir las bombas de racimo

[…] El texto pactado deja fuera de la prohibición bombas de racimo superinteligentes, que contengan menos de 10 submuniciones -hay modelos en el mercado que llevan más de 600-, que se autoactivan si alcanzan el suelo sin explotar.

Además, el impacto del acuerdo se ha visto suavizado por una cláusula, conocida como Artículo 21, que permite a las tropas de un Estado firmante cooperar con un aliado que utilice estas armas, como Estados Unidos. “Otros han calificado el Artículo 21 como una laguna jurídica”, explicó Earl Turcotte, portavoz de la delegación canadiense. “Nosotros lo consideramos un elemento esencial de protección legal para acomodar situaciones en operaciones conjuntas que podrían estar más allá de nuestro control”, ha indicado durante la conferencia.

Un tratado casi perfecto

[…] El texto pactado deja fuera de la prohibición bombas de racimo superinteligentes, que contengan menos de 10 submuniciones -hay modelos en el mercado que llevan más de 600-, que se autodesactiven si alcanzan el suelo sin explotar y que satisfagan otras condiciones. Estos criterios permitirán el uso del modelo Smart 155, armas de fabricación alemana que contienen dos submuniciones. Pero son más estrictos que los que en Dublín habían propuesto varios países, incluida España. Los modelos fabricados por empresas españolas se convertirán en ilegales bajo la vigencia del tratado, que se firmará en diciembre, y entrará en vigor seis meses después de que lo hayan ratificado al menos 30 países. […]

Desde o Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs (Justícia i Pau) ofrecen esta información:

Més de cent països aproven la prohibició de les bombes de dispersió

Éxit dels moviments socials i les ONG en la campanya per la prohibició de la fabricació de bombes de dispersió. Dos membres del Centre Delàs de Justícia i Pau (Jordi Calvo i Alejandro Pozo) van participar a Dublín en les activitats de lobby al govern espanyol.

Més de 100 Governs han donat a Dublín un pas històric aprovant el text d’un Tractat Internacional de prohibició de les bombes de dispersió. El document, aprovat per consens, prohibeix aquest tipus d’armament de forma categòrica i fa il·legal, a partir de la seva entrada en vigor, la fabricació, ús, possessió o venda de bombes de dispersió, per ser armes que causen danys inacceptables a la població civil.

Totes les bombes de dispersió que es van usar de Laos a Líban, passant per Cambotja, l’Iraq i Kosovo, seran prohibides. El Tractat s’obrirà a la signatura dels Estats el pròxim mes de desembre a Oslo, i només serà necessari que 30 Estats ho ratifiquin perquè entri en vigor. A pesar de les reticències d’alguns països, no s’han inclòs períodes de transició que permetrien seguir utilitzant aquestes armes durant un cert temps. Tampoc existeix la possibilitat que algun país expressi reserves sobre algunes de les disposicions del Tractat, ja que aquest ho prohibeix de manera expressa.

El Tractat estableix mesures i terminis de destrucció d’arsenals: ha de ser com més aviat millor, i mai després de vuit anys després de la seva ratificació. Qualsevol possible retard ha de ser justificat amb informació exhaustiva davant Nacions Unides. El seu Secretari General serà el dipositari del Tractat. L’apartat d’assistència a les víctimes –un dels punts menys forts del Tractat d’Ottawa, que va prohibir les mines antipersonal- és en aquesta ocasió reforçat. S’estableix l’obligació de proporcionar assistència mèdica, rehabilitació i suport psicològic, i de tenir en compte les consideracions de sexe i edat. Cada Estat part ha de desenvolupar per a això un pla nacional, calendaris i pressupost, així com recaptar si és necessari ajuda internacional.

Els Estats part contreuen obligacions clares en matèria de cooperació i assistència internacional cap a les víctimes i els països afectats. Aquesta ajuda pot ser bilateral o estar canalitzada a través del sistema de l’ONU, i organitzacions nacionals, regionals i internacionals.

Potser un dels apartats més ambiciosos és el què es refereix a mesures de transparència. Cada Estat membre ha de lliurar, en un termini màxim de 180 dies des de la ratificació del Tractat, un informe de situació al Secretari General de l’ONU. En ell ha de detallar el nombre de bombes de dispersió que posseeix i les seves característiques tècniques; els programes de reconversió o desmantellament de les seves instal·lacions i fàbriques; els progressos realitzats en la destrucció, etc. Aquest informe ha de ser actualitzat anualment.

Un dels aspectes més controvertits fins al final de les negociacions va ser la interoperatibilitat, és a dir, les accions militars conjuntes entre Estats membres del Tractat i els quals no ho són (un tema sensible especialment pel que fa als EUA i les seves aliances militars). En aquest assumpte no va ser possible assolir tots els avanços desitjats a causa de la forta pressió rebuda per part d’aquest país que ni tan sols estava present en aquesta Conferència, ni en cap de les de tot el procés.

La societat civil, que estava present a Dublín amb més de 200 organitzacions de tot el món, ha valorat aquest text i la pròpia Conferència com un moment històric per acabar amb el sofriment que durant més de 40 anys ha causat aquest tipus d’armes. Al Tractat s’han sumat finalment grans països productors com el Regne Unit, Alemanya o França, entre altres europeus, a més de més de 100 països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. L’ampli suport rebut fa que signifiqui no només la prohibició, sinó l’estigmatització d’aquest tipus d’armament, el que condicionarà també el comportament d’aquells que no ho signin. Espanya també ha assegurat que li donarà suport. Quan això ocorri, les dues bombes que es fabriquen a Espanya (la BME-330 d’Expal, i la MAT-120 d’Instalaza) quedaran prohibides, i l’exèrcit haurà de desfer-se dels seus arsenals.

Després de Dublín, la societat civil continuarà treballant per a assegurar que el Tractat s’aplica de forma rigorosa i exigent. El Centre Delàs de Justícia i Pau, amb el seu treball en la CMC Barcelona i amb el recolzament a l’Estat espanyol de Greenpeace, seguirà dedicant esforços per aconseguir aquest objectiu. El Procés d’Oslo ha demostrat una vegada més que una pressió conjunta i concertada per part de la societat civil pot moure voluntats i assolir avanços polítics importants.

Enlaces sobre minas e bombas de fragmentación:

31 Maio 2008 - Posted by | Brazil, Canada, Centre Delàs, China, Germany, Human Rights, India, Israel, Landmines, Pakistan, Politics, Russia, Spain, United States

Aínda non hai comentarios.

Deixar unha resposta

introduce os teu datos ou preme nunha das iconas:

Logotipo de WordPress.com

Estás a comentar desde a túa conta de WordPress.com. Sair / Cambiar )

Twitter picture

Estás a comentar desde a túa conta de Twitter. Sair / Cambiar )

Facebook photo

Estás a comentar desde a túa conta de Facebook. Sair / Cambiar )

Google+ photo

Estás a comentar desde a túa conta de Google+. Sair / Cambiar )

Conectando a %s